Tarde para la ira: Un thriller com els d’abans

Crítica de la pel·lícula Tarde para la ira

Sou dels que penseu que ja no es fan pel·lícules com les d’abans? Aneu a veure Tarde para la ira, una pel·lícula de tall clàssic i aires de western, que sap treure molt bon partit d’aquest tema tan cinematogràfic com és el de la venjança. Ho fa en el format d’un thriller tens, elegant, contingut i contundent, recolzat en les enormes interpretacions d’Antonio de la Torre, Luis Callejo i Ruth Díaz, un guió sòlid i una realització ferma. Una inesperada sorpresa tenint en compte que Tarde para la ira suposa el debut en la direcció de Raúl Arévalo. Aquest actor, que ha mostrat la seva versatilitat en films com También la lluvia, AzulOscuroCasiNegro, Los amantes parajeros o La isla mínima, supera amb nota les grans expectatives que ha generat la seva opera prima. Continua llegint

Transmet algun valor el Pokémon Go?

Pokémon Go, la tendència de l'estiu

[Article publicat a la secció de Tendències amb Valors de la revista Valors]

L’estiu del 2016 passarà a la història com l’estiu del Pokémon Go. Des del seu llançament a principis de juliol, la versió per a mòbils del joc que Nintendo ja va popularitzar als anys 90 s’ha convertit en un fenomen de masses sense precedents. I al seu entorn, defensors i detractors s’han enfrontat en un duel èpic a l’alçada de les batalles que mantenen els diferents pokémons entre sí. Tot plegat, mentre Nintendo veia pujar el valor de les seves accions i grans corporacions com Google o Facebook es freguen les mans davant les possibilitats que se’ls presenten amb aquesta nova tecnologia de la realitat virtual i la realitat augmentada. Continua llegint

Five Easy Pieces: Jack Nicholson sense destí

Five Easy Pieces

“I faked a little Chopin, and you faked a big response”

Un pla seqüència d’inesperada bellesa brilla enmig de la lletjor d’una vida sense rumb, la de Bobby Eroica Dupea, el protagonista de Five Easy Pieces. Jack Nicholson interpreta un home atrapat entre el seu passat de nen prodigi del piano i un present sense sentit, un antiheroi allunyat del glamur del Hollywood clàssic, que en el desencant de la dècada dels 70 anuncia l’arribada d’una nova era –gloriosa- del cinema americà. Continua llegint

Tres experiències de teatre de proximitat

1

Aquest mes de juliol he vist tres muntatges teatrals que d’alguna manera o altre juguen amb la proximitat amb el públic. Obres de petit format, drames i comèdies, representades en escenaris que no són els habituals, algunes en procés de construcció i totes ells amb els actors pràcticament a tocar, cosa que transforma l’experiència i la fa més propera, compromesa i intensa. Continua llegint

Pel·lícules que sonen bé

PEL·lÍCULES

Aquest juliol s’ha convertit en el mes per descobrir el cinema de Peter Strickland. En una setmana de diferència s’ha estrenat la seva pel·lícula més recent, The Duke of Burgundy, i tot seguit el seu film anterior ‘Berberian Sound Studio‘, que fa tres anys ja va triomfar al Festival de Sitges i també l’Atlàntida Film Fest de Filmin.

Berberian Sound Studio‘ ret homenatge al giallo, el cinema de terror italià. El seu protagonista és Gilderoy, un tímid i apocat tècnic de so anglès que arriba a Itàlia per participar en el muntatge del so d’una pel·lícula de terror del director Santini, un “sosias” de Dario Argento. L’home, solter, emmarat i aficionat als ocellets (gairebé com en Norman Bates), s’agobia una mica molt quan ha de muntar crits, grinyols i altres efectes que simulen la cacera, tortura i matança de les bruixes i dimonis que protagonitzen la pel·lícula de terror on treballa el muntador de so. Continua llegint

Les sales de cinema alternatives

el fenomen de les sales de cinema independents

El Cinema Texas de Barcelona ha estat distingit, recentment, amb el títol a la millor sala de cinema d’Espanya que atorga la xarxa Europa Cinemas. És un reconeixement a la tasca d’una sala històrica que, en plena crisi, es va reinventar i va reobrir les portes amb un projecte original i diferent, amb el que ha fet possible el retorn de vells i nous públics al cinema. El Texas combina la seva oferta de reestrena amb entrades molt econòmiques, especialment per a joves i gent gran, amb les sessions especials, la programació de maratons, l’aposta pels curtmetratges i el cinema subtitulat en català. Continua llegint

Dues rareses per sortir del cinema amb un somriure

Esperando al rey, de Tom Twyker, amb Tom Hanks

Sempre m’ha semblat que Tom Hanks és molt millor actor del que aparenta, un intèrpret bastant honest i sobretot, un grandíssim comediant. Reconec que algunes de les seves pel·lícules em fan molta mandra, però quan aconsegueix arrossegar-me al cinema, la majoria de vegades surto més contenta del que esperava, i gairebé sempre és gràcies a la seva contribució. Continua llegint